SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dilluns, 30 de novembre de 2015

LA CARTA... aquarel·la

Va rebre la carta i no en va fer cas...
Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?
Si que es deia tinc totes les cartes,
que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...
Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc
al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...
Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap
que duien per no embullar els sentiments
que el cabell al aire erosionava en la calma
de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...
Guardava en el calaix totes les cartes,sí,
que usaria per guanyar  als que no n’hi feien cas
de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...
Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata
que passejaven engreïts el seu coll ben planxat
quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis
que d’avantpassats guardava en el seu altaret,
se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí
i a seves mans aparcaria el delme sofert...
Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.
Ja sabia que portava la carta rebuda,
embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...
Va rebre la carta i no en va fer cas....
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.
......... SILENCIS
73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...
Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...


diumenge, 29 de novembre de 2015

DE ODI I ENVEJA... aquarel·la


Va callar. No odiava a ningú...
Odiar i envejar era perdre el temps,
per més que li paraven rateres i vergelles
per que li parlés el cuquet dins seu...
El camí de pols era a l’abast
i la boira sorgia com sorpresa
a cada pas de la vallada
no deixant veure els estralls
que li portarien els pecats
que li volien fer viure.
Com soga, el camí seguia
i l’enjub era ple d’aigua neta.
Enyorava el descans que oferia la pedra,
seti callat pel repòs establert...
Li calia el parar deixant els braços nus
en el lloc sense moure el respir...
Va callar. No odiava a ningú
per més propostes que el perseguien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15.
......... SILENCIS

72.- Camines pel sender físic ? Assegura la peuada...

dissabte, 28 de novembre de 2015

DE L'ENYOR... aquarel·la


De vegades un s’enyora
i no trisca el per què.
Plou i nuvoleja
i l’escarni sens menja el viure.
Calla la veritat vera
confosa en el concert de grills
i no sura el bon desig,
no cal respirar el tuf
de la inoperància
dels que prometeren
i sols miren els sostre
que no els caigui damunt.
Tot es queixa de l’incert
i no sospiren els àngels que abans
arramblaven pedruscall de camins.
De vegades un s’enyora
i no li ressuscita la bondat.
Ha mort el núvol amb la pluja
i ha d’esperar el nou barcam...
La felicitat de l’enyor
Pot ésser com un cataplasma
que tapa els sentits
que vivien seva prèdica.
DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15
...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...

dimarts, 24 de novembre de 2015

EL PI... aquarel·la


RECORDANT VELLS ESCRITS
21 – 5 – 11
Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi
priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.
És el prepotent monàrquic que mana i disposa.
-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -
 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.
-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.
Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,
ni pluja mare per beure i gaudir impenitent
depreciava com els humans aquella república
que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,
guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.
Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert
ple de panís, - treball complert – seus dits clamant
podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.
Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra
en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,
la Pau ben entesa que el Pi els negava.
...................

dilluns, 23 de novembre de 2015

GIRASOL... aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS
23 – 7 – 10
Coronada de groc apareixes,
Gira-sol que en daves vida... -
M’han dit que estàs entre reixes
Segrestada ta ment, ensulsida.
Tan ufana erets... No et mereixes
Que et neguin la sal beneïda.
I et busco. I et tinc. I desmereixes
Poc a poc caient al sot sens mida.
Retorna un dia tendra mirada,
Ta veu digui tot quan estima,
Expressi joia sentin-te estorada
Quan la galta besa ta filla.
Ai, amor que mare portes,
Obre de nou tancades portes...
Avui nou horitzó en tu brilla

diumenge, 22 de novembre de 2015

FELICITAT?... aquarel·la



Herba bona, la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrats collim immersos la fantasia,
ens deixa el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
I no ens acovardim en buscar-la sempre...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

dissabte, 21 de novembre de 2015

DES DE LES OMBRES DEL TEMPS... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

dijous, 19 de novembre de 2015

ANQUILOSATS EN UNES VERITATS... aquarel·la


Anquilosats en unes veritats
imposades i impostades en nostre sí,
rèmora que se’ns ha donat,
creences actives que ara s’esmicolen,
ens sentim ofegats en seu descrèdit
al reconèixer, ara, que hem set enganyats...
Els singlots i sospirs no troben calma
i el temps perdut en eixes estances
ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.
La negació treu banya i no es retracta
i em d’assumir l’error en que hem viscut.
Posem el deliri en altra dèria...!!!
Qui ens assegura que al cap del temps
caurem de nou en nova negació ?
Tenim l’esperit canviant i com més filosofem
més intentem variar els paràmetres
que abans ens semblaven favorables
i nostre raonament, de tant en tant,
ens els fa inacceptables...
El mon transita sempre en la novetat
on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.
.........SILENCIS.

69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.

dimarts, 17 de novembre de 2015

LLIBERTAT ?...aquarel·la


LLIBERTAT ?
Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta
així com el forroll robust i les baldes
i s’obria la porta a seva segura estirada...
Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...
Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud
el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.
Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be
que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.
La mula i ruc han renillat esperant el grapadet
cansats de palla i llarga nit de repòs...
I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó
on la femta i pixum son la primera feina del dia...
Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo
que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.
-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure
I tindràs fama d’impertèrrit treballador...
Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...
La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.
A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes
que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...
El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.
Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma
i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,
la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.
........SILENCIS
68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?

dilluns, 16 de novembre de 2015

LES PAMPES DELS CEPS... aquarel·la


Les pampes dels ceps s’arremolinen
en l’espona de panal que guarda la parada...
La llebre ha fet jaç en soca recargolada
que ha inventat teulat propici a desig...
Els menuts ja corren i la vella vigila...
El fullam s’asseca i cau i el cel s’ho mira
i l’engany de sarmentes no és prou
per cloure la blavor i llum ja despertes...
Els han destapat la casa tant segura
quan la verdor fluïa i el raïm penjava.
Tenien civadera plena i aixoplug i jaç segurs.
Els avatars de la vida compliquen sempre
el benestar de la família i sa seguretat
que hauran de buscar-la de nou...
Per que no nàixer tortuga o caragol... ?
Hauran de pensar en fer un cau
mirant que el lloc no cridi a la mustel·la.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-10-15
............SILENCIS

67.- Quan donaríem per una hora més de vida ?

dimecres, 11 de novembre de 2015

UNA PRIMERA BESADA... aquarel·la


4 – 2 – 11
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,

ombra de lluna, besada de rosa

dimarts, 10 de novembre de 2015

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la



Els teus llavis escriuen al vent

la coloraina de la paraula amable..
Quin somriure em porten escoltant-les
com un desgranar de magrana gra a gra...!!
i en la profunditat del besllum ho comparo
a la posta de sol de barrejats colors
que canta himne eufòric de tendresa
i quan la serralada amb va resumint la llum florida
i escolta la teva melodia, s’inventa
l’aplaudiment del arbriu que guaita
l’última alenada del sol al capvespre...
Fluida veu no desapareguis
quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.
........ SILENCIS

66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

dilluns, 2 de novembre de 2015

DOS MIRALLETS... aquarel·la


6.- Dos mirallets els teu ulls
verds,blaus, marró o negrosos
em tenen sotmès,encapritxat...
M’atrauen, els miro... Son curulls...
M’hipnotitzen, son mar o terra... ?
M’encenen com foc de llamps
Però son la meva pau, no la desferra.

DE REBAIXES 15.- ANTON,-T.E.- 16-10-15.

RECORDS DE JOSEP ANTON