SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

dilluns, 29 de febrer de 2016

QUE ENS DEIXIN RESPIRAR... aquarel·la xinesa


10-1-11
Abans de marxar cap dalt dels núvol
l'oncle Sebio predicava, demanava...
A aquests brutets que ens manen
els dic ben bé a la cara...
Que si és possible - pregant i tot -
ens deixin respirar.
No era fumador l'oncle Sebio,
ni es queixava de llufes i pets...
Veia el FUM que li venia
i l'esgolava, el crucificava
no el deixaven prosperar...
El FUM, EL FUM dels altres...

Avui diria...
Qui prohibirà el FUM,
el fum dels que tenen FUMS ?
...............................
Prohibiran la gran RIQUESA
que, repartida,
no seria necessari
prohibir LA POBRESA ?
..................................
El fum és prohibit
en la POBRESA...
Del FUM s'alenta amunt
la RIQUESA.
...........................
No morirà mai el grill...
RIC...,RIC...,RIC....
ANTON.-T.E.-28-2-16

diumenge, 28 de febrer de 2016

EL NIU... aquerel·la


Amb el pit ple de sospirs
i els ulls plenets de llàgrimes,
l’ocell contempla esverat
el niu que fabricà, ara destrossat,
quan li suposà ímprobe esforç i treball
i que algú no ha respectat...
Dies i dies de bec plenet
transportant rametes i fang
 i veient com es feia el seu casal
com el niu més acollidor
que pot desitjar sa existència.
Avui, quan retorna del vol matiner
comprova el lloc esmicolat
en la seva capterrera.
.Quina granera maleïda
ha fet engrunes del seu tron ?
A qui li feia nosa
el seu cant i de mosquits neteja ?
Lloc etern on ja seus avis
feren créixer la nissaga
ara veu l’indret empobrit
amb la misèria a l’ànima...
Tanta maldat pot mal nàixer
que fins li han xafat la casa?

REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-2-16

MARAGDA... aquarel·la


14 – 8 – 09
NegretaSi li preguntessin si volia ser maragda
hauria acceptat el repte deL color verd ?
Qui sap si respondria amb total recança
doneu-ho a les fulles que omplen l’univers.
Però quan captà en ella les aigües vidrioses,
els reflexes irisats, el contrallum verdós,
acceptà gràcies que amb cosides serioses
la natura culivava en esbaldrec de color.
Esboternà filets groc- verd fent-ne agulles afaiçonades,
xuclava la gerdor per espandir-la al cel en religiós crit,
en feu miracle de reunir esclats menuts formant onades,
es sentí verge,predisposada al seny del viure l'infinit.
ANTON .- T.E.- 28-2-16

dissabte, 27 de febrer de 2016

EL FOGARDAL... aquarel·la xinesa

                                                                    

                                                                        15 – 7 – 09                                                                                                                             El fogardal el tenia davant
                                                         calentejant la fredor seva.
                                                           La mare torrava el pa
                                                           senzill, lluint en torradora.
                                                     amb espetecs de brases atiades
                                                         amb molls de ferro colpejant
                                                             el ressec tronc es rostia
                                                         com tocino dalt la bancada...
                                                                 Ell, tot foc i cendra
                                                    i jo content d’assaborir-ne el flam
                                                         que em parlava de pa calent.

El plat groc a ma plena el suportava
amb un raig d’oli fent rosta molinera
Trencava a bocins en plat a falda
i la boca consumia les orelles
fetes llesques d’un pa de blat.
entre foc i gana mastegada
Minvant la fredorada haguda
en aquell cos tendre que poc deia
i sense demanar acomplia
el seu somni de pujar
amb el fum per la fumera.
Somnis que el braseral clamava
amb son groc i roig de congruència
i és que mirar el flam,el flam se’t enduia
amb moure sinuós,bram de llengua
que de boca surt i no s’ofega.
Quina satisfacció aquella menja
Que amb porró dalt taula ple de negre
amb ma alçant –se el broc que raja
el collia com a germà gran
que t’aconsella i et consola del fred passat
en la cruel nevada.
ANTON.- T.E.- 8-2-16

EN EL MEU DIA... fotos de menut i d'ara





EN EL MEU DIA. Erem en un lloc.Erem en un temps.Erem una colla. Diverses edats, en un front comú que ni sabiem ni albiravem, fer-nos persones per al bé d'altres i nostre. Grup compacte a les ordres de don Olegàri... Mestre que sabia fer anar la regla i el calbot, i com a extrem el cara a la paret i el cara al sol... O genolls a terrra, braços oberts com Crist i un parell de llibres per culturar musculatura... Es feia respectar...I fins a algun li oferia les escorrialles de la llet que donya Càndida li portava com a reforç a mig matí... Sabia la döna que aguantar, dirigir, ensenyar era pesat i el coronava amb el premi...Quina colla d'escollits !! I aquell dia varen escollir la porta del cel per inmortalitzar-se... Rònega la porta, exemple del que els esperava... Allí l'autor del miracle va posar com a puntals per que la porta no caigués a Juanito a l'esquerra i a Delfí a la dreta, per que no fallessin en Pepito i en Josep i al mig a L'Anton, a sigui aquest que coneixeu... Desprès cultivaren les manilles, la folre,... en fi tota una torre humana... I per què don Olegàri no hi era com a director...? Tenia un constipat i entre llençols i vànoves es curava i no va poder inmortalitzar la seva figura... Llàstima,... no !! Aquell dia le seva filla ens va fer de mestra i no hi va haver regla ni calbots ... i el dia va pasar com una festa sense el borinot... Que poc ens feia feliços !! Allí varem aprendre a ser persones? Se'ns obria un camí llarg... Ja veieu on soc, on mai hauria cregut arribar... I amb l'ajuda vostra seguirem aquí al mig recordant aquell castell on aguantava'm tot el que venia... Tot allò ens va fer forts. Que el meu dia feliç ho sigui també per vosaltres... Us estima a tots l'ANTON.- T.E.-6-2-16.


HA CAIGUT A TERRA,,, aquarel·la xinesa


27 – 9 – 11
Com sabatona ha caigut a terra,
-designis de destins que busquen
perfumar humil ma que culli
la pèrdua dels olors senzills -.

Tornaria a alçar cap enlaire ?
Regnarà en altre regne alertada ?
La vida dóna tombs. És sènia
que sempre retorna... Sa grandesa
és besar la terra digna
que seus ancestres li deixaren :
Diguem, seu treball i seva feina.
ANTON.-T.E.- 4-2-16

NO ETS LLIURE... aquarel·la xinesa


2 – 7 -10
Has descobert que no ets lliure
que en mans del temps, ton amo,
versifiques el teu incomprès existir.
i, ara, et planys amb agudesa idíl·lica
de tot el que vas creure, inconscient,
que, avui, no et servei de res.
Camines ja cap cot per la penombra
de teva ruta, on les flors es marceixen.
Et veus acorralat en uns instants
maquiavèl·lics que encanten la fira
dels teus egoismes i vanitats.
I la fantasia que t’ajudava
a ser innocu ha desaparegut
I ara et crida l’últim estertor.
Se t’ha passat el rellotge, pas d’arena,
com singlot que ensurt para
i et veus conscient del llibre escrit
que ha caigut al riu on ta vida
ja és un riure menut de fastig.
Te’n vas a un incert insegur,
ho saps des del primer vagit conscient
 i vols allargassar la corda feta corriola.
No pugis més amunt, igual cauràs.
ANTON.- T.E.- 27- 2-16

divendres, 26 de febrer de 2016

HO TENEN NEGRE... foto - assumpta-.

Dies enrere a Tàrrega va tenir lloc la Fira del Teatre,...
19 – 9 – 09
Ho té negre fins el paraigua ara que no plou...
La parella arraulida com rovell per dins l’ou
i la closca, aire que envolta, floc indiferent els clou
en un parterre de neguit intern. Poden dir prou?
Tots envoltats de matèria que no ajuda, no es mou.
Indiferent? No els preocupa del infern intern de rou
que els agarbera..Pallassos per fora, l’ànima es remou,
però que hi fa?Ni plou. Ni es mou l’ou. Res remou.
Ni clou el rou. Prou,
ANTON.- T.E.- 26-2-16

dimarts, 23 de febrer de 2016

VEIG LA LLUÏSSOR DELS TEUS ULLS... aquarel·la


19 – 5 – 11
Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,
saben ser caliu de ma dilecta acaronant,
Son com jardí de perfum de planta cuidada
pomell de pètals que petons esbandiran.
Son barquetes que en encrestades ones
balancegen llustroses reflectint del cel mirall
Son camí a seguir en hores de tempesta
fars que a port seré camí senyalaran.
Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen
Obrint finestrals a l’estima i al conhort
Segur sender per començar viatge,
Tendror de vida, alè esperançat d’amor
ANTON.-T.E.-31-1-16

LLIGARIA EL NUVOLET... aquarel·la xinesa


Lligaria el nuvolet amb un cordell
i així el manaria. Cap aquí, cap allà...
Dins hi tindria seves armes: defectes i virtuts
sense deixar-les veure, no fos que el copiessin ...
No es creia massa el dels altres nuvolets que circulaven,
tots tenien també ses dictadures i democràcies
segons els convenia manifestar. Ell ho sabia.
Molts de farts se’n aprofitaven i engrandien núvol
i fins obrien aixetes i espetegaven als altres,
volien per a ells tot el terreny per fer-hi seves cabrioles.
Manant, instigant, afusellant amb paraules
els nuvolets temorosos, que s’amagaven.
Pobrets, per que si no aplaudien...venia la tempesta.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-2-16.

diumenge, 21 de febrer de 2016

VIU LA VIDA... aquarel·la abstracte

17-8-13
No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir
quan tens, ara, l’avui per a viure’l.
En el calaixet dels records col·loca
tot quan ja no pot retornar el seu respir.
Allí, tancats i calladets que es conservin,
que no es perdin ni te’n oblidis,
però que no amoïnin els actes que ara
tens en l’ara per disparar sa fletxa.
Viu el ara plenament
que no set migri l’instant

que tens donant-te aire. 
ANTON.-T.E.-30-1-16

PARLAR ?... aquarel·la


Parlar?
Quantes vegades és cec
el nostre dir, el expressar-nos...
Diem Si o No com sospir vent
que surt per seguir conversa...
Ni la boca sonoritza.
ni la galta s’esplaia...
I sols els nostres pensaments
ens parlen en l’interior
sense voler acceptar controvèrsia.
Nostra afirmació o negació
vomita un entramat de paraules
que no diuen res als que escolten
per que no escolten nostra prèdica...
i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...
N’estem farts de consells de paraula
que van al pou dels beneficis aliens ...
I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...
com girant cua sense assentiment
o fent el gat dient MEU i buscant
el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.
Quant mal fa la hipocresia superba
que tenim quasi com norma de conversa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.



dissabte, 20 de febrer de 2016

PLE DE PASSAT... aquarel·la


Ple de passat

va voler fer catombelles
i el seu banc de fusta
es confegí en sènia.
Es trencà la corda
- collar i reculants i tafarra –
i volà al futur.
Dalt li feia falta
el seti per seure...
El futur és allunyar-se
i passar davant de tot ?

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 28-5-14

QUAN CALLES... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.

divendres, 19 de febrer de 2016

OBRO ELS ULLS... aquarel·la


Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

dijous, 18 de febrer de 2016

DOS GOTES D'AIGUA... aquarel·la


9 – 6 – 10
Dos gotes de pluja
baixaven del cel calmoses.
La ma d’un pagès
en la conca les acollí.
Què boniques !
Què rodones !!
Tenen un brill... !!1
Les diposità en la terra cavada...
Les dos gotes serien OR ...!!!
Fructificarien les plantes,
esdevindrien dignes flors... !
.............................
Una tija que no tenia fulles
veié les gotes i se les xuclà.
Revingueren dos ales verdes
i el cos es mogué compassat.
comença a volar amb destresa
i d’OR tot el pla en sembrà.
..................
Avui plou. Son papallones
que porten a les ales PAU.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la


Feu-me el favor de dir-me
si tot s’apropa o tot s’allunya?
Jo em considero un RES
en un TOT que constantment belluga
dins l’epopeia del drama o comèdia.
M’entretinc en mirar i comprendre
en escoltar i aprendre
en desitjar i obtenir...
Tot em passa pel davant
amb instint de donar-se
i resulta que em pren
l’atenció per que l’atengui.
Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?
Quan ha tret el seu profit
m’abandona en el No Res
i espavilat...
Poso al sarró tot el que tinc,
instants volguts i instants de queixa
i camino pel sender trillat
esperant comprendre algú
que em confirmi si
tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

RECORDS DE JOSEP ANTON