SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.

divendres, 1 de desembre de 2017

NO TOTS AL LLEGIR... aquarel·la


No tots al llegir entenem el mateix,
ni els nostres ulls veuen
el mateix panorama...
L’estat emocional, la imposició interna,
tot quan ens rodeja ens implica,
els coneixements sobre el medi
afavoreix al nostre llegir o veure
comparant-lo a qui ens imita.
La paraula i ses accepcions,
la mirada i perspectiva i color...
Un gramull de situacions
que ens lliguen i deslliguen
i sent la mateixa frase o paisatge
no ho captem exactament igual.
Potser per això hi ha diverses opinions?

DE REBAIXES 17.- ANTON,.T.E.- 21-11-17.

dijous, 30 de novembre de 2017

TÉ UN VOLCÀ DINS SEU QUE NO PARA... aquarel·la

Te un volcà dins seu que no para
de fer-lo remugar del desori.
Arreu veu que li imposen criteris
Que ell ja té analitzats i rebutjats...
S’ha assegut al seti, tronc on seien els besavis
prop d’aquella alzina indestructible.
S’ha tancat el seu somriure per convertir-se en plor?
No, medita sobre les incongruències de la pensa.
El volen omplir per vista i orelles
de recapte de la topina que atipa als crèduls.
El volen fer escolà i fins sicari de idees
que els grans sacerdots prediquen
com a novetats necessàries avui, on vivim.
Li esperen robar el seu raciocini
i que entri en l’adopció de nous criteris...
Van fins...!!  Massa experiències té en seva sàrria
que s’ha fet vella de tant esmolar-se
en argelagues en seu caminal irreductible
i ara premen el llimó que sols rebutja seu estomac.
El seu gos li ha fet un guec com dient no et capfiquis:
la llebre que t’ofereixen no és per teva escopeta...
També el gat se li ha fregat pels pantalons
pensant segurament en la molla sucada
que sempre li ofereix per callar el neguit.
S’ha aixecat del seti i ha mirat la nuvolada...
L’amic que  circulava li ha dit amb sorna:
- Ja pots anar al hort que avui no plourà...
Si sabes l’amic en que estava capficat... !!!

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-11-17.

divendres, 20 d’octubre de 2017

... EL TEMPS... aquarel·la


Sento que el temps em va en contra,
passa unit com un llampec i que brama ja el tro.
Perd sempre qui va contra el temps?
Vull posar-me en aliança del moment que visc,
no contrariar-lo, em sembla nefast i irreflexiu.
Qui sap si el que jo penso ja està establert
en l’instant que entra en les beceroles 
per ensenyar-nos quant porta en sa llei 
Per ara el temps és el meu superior que m’obliga
a seguir-lo sense poder-me rebel•lar.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-10-17

dijous, 19 d’octubre de 2017

QUAN LA PRESSA... aquarel·la


Quan la pressa ens apressa
assegurem el pas per el sender.
Rossolar ho sabrà el cul a terra
o les mans terroses i sangoses
parant el cop de la caiguda...
No sols el cap porta idees,
el caminar les transporta
per que la boca les flueixi.
Desprès altres orelles, si escolten,
Poden distribuir-les proclamant-les.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 14-10-17

dimecres, 18 d’octubre de 2017

DE VEGADES... aquarel·la


De vegades necessitem que ens parlin,
que ens esclafin veritats i mentides
com dispars d’escopeta que encerten...
De vegades necessitem que ens sorollin
i ens despertin el bon fer i el mal fer
per adonar-nos-en de nostre seguir camins insospitats...
De vegades ens és ineludible la parla
de les raons de l’altre que no escoltem per peresa,
per que ja sabem el sorollós discurs que porta...
De vegades hem d’estar atents a les maniobres
dels concerts de llaüts, guitarres i arpes,
com també de clarinets i trompetes que ens avisen
de proclames interessades en ves d’harmonies amigables...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 14-10-17

dimarts, 29 d’agost de 2017

HI HA SILENCI... / PODER LLEGIR... aquarel·la


Hi ha silencis
que no voldríem haver perdut....
Aquells dels que han deixat de parlar
i que no els pots rescatar,
Tant que eren vida i respir..
Eren ocells que han pres vol
i sols els contemples,
ara, en la llunyania en l’espai del temps,
com inquietud freda
que va deixar de caminar
Silencis com la quietud,
com esperar l’aire que no bufa.
com la porta tancada
de casa en abandó
on ja mat sona el baldilló
inquirint presència...
i s’han fet silenci...
Tots ens tornarem silenci
esperant la nova parla...!!!
 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17
..............
Em sento joiós de poder llegir, pensar,
Tenir la inquietud del vers no dit,
de la trama ordida que no hem confessat...
Entendre el gest que el ventijol ens porta
per que analitzem confluències, similituds
i callar...
També,de vegades fa falta silenciar-nos,
submergir-nos dins les paraules de l'altre...
i expressar i dir-li el que jo comprenc...
No sempre estem amatents
al que ens inquireix...
Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

diumenge, 30 de juliol de 2017

LA CLEPSA EIXORCA... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible
davant riu procel•lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel•lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

diumenge, 2 de juliol de 2017

NELSON MANDELA... dibuix a llapis

qui fora... qui és... qui serà... D'exemples... triem i seguim... també nosaltres.... anton.
Antonio Fortuño Sas
2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)

dissabte, 1 de juliol de 2017

EN LA RENGLERA... boli ràpit pintat




En la renglera de les prioritats
podia haver-n’hi un reguitzer...
Qui no té les seves imperatives
quasi sempre deixant camí per precepte
a les que tot ho arrabassaven
amb sa excel•lència de poder absolut ?
Viure entre les barrumballes existents
de vegades un pot traure el cap i aflorar,
però compren els equilibris diversos
que per obtenir el consens
ha de fer la prioritària majestat.
que viu en el perill del desballestament
per que les ínfimes prioritats afloren
en el mon de les incongruències.
No tot és fàcil... Mecanismes suprems
llauren les prioritats de les roses pintades...
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-7-14

RECORDS DE JOSEP ANTON